Ja la tenim aqui. Gràcies a la amabilitat de la meva mare que m'ha deixat la màquina.
Encara em tremola el peu i les mans cada cop que començo a practicar amb ella. Això si, després de moltes hores he aconseguit cosir amb el punt recte, i fins i tot sòc capaç de fer servir la funció de marxa enrere.
1 comentaris:
Quina paciència i quina enveja.
A ca la meva mare n'hi ha una d'aquestes, però ho vaig trobar tant difícil que ho vaig deixar ràpid això d'aprendre a cosir.
Publica un comentari a l'entrada