"...La vida es una gran sala de espera, la otra es una caja de madera."
Esperar; que soni la cançó que fa que moguis els peus, que la llet del cafè no estigui ni massa calenta ni massa tèbia, que no et caiguin més cabells, que la bàscula no funcioni, que soni el telèfon i al despenjar sigui la persona amb la que estaves pensant, algun mail, que arribi el missatger i sobretot el paquet, tenir feina, el riure de la meva companya, l ’hora de tornar a casa, els semàfors en verd, que s’acabi la publicitat, que hisenda et retorni el que és teu, que el tipus d’interès de la hipoteca no pugi, que les veïnes del costat es pensin que estàs de vacances, que el plec de la panxa desaparegui, un petó al coll, l’ascensor, una mica més de temps per estar amb tu, les vacances, la reunió amb els amics, que t’aixequin i per un moment les preocupacions es quedin al terra, que aconsegueixis saber que necessites per ser feliç, que no creixin tant ràpid,...
I tot aixó per una cançó dels Rodriguez.
I tot aixó per una cançó dels Rodriguez.
(http://www.youtube.com/watch?v=dSGm6sGBzAk)
3 comentaris:
esperar: els divendres, que no es faci malbé la fragil linia de la felicitat/infelicitat, que ens veiem, les vacances, el metro, la tardor, un mimito en forma d´abraçada, una mirada tendra, l´hora de sortir, que avui, demá i els altres no costi gaire viure, que se´n vaguin les orenetes, que tornis a escriure un altre coseta........
que torni a començar la lliga, que surti aquella cançó que tens al cap, que deixem la feina i ens anem a voltar pel món, que algú m'agafi per les espatlles i em sacsegi, que no em trepitgis fent el tàndem, que em pugin el sou, que desapareixi el rencor, que em desperti en plena nit i et vegi, que no facis ganyotes quan faig fotos, que riguis, que em facis pessigolles, que no facis de goril·la...
em queden bales a la cartutxera, però et guardo sempre la primera
Però quan he fet de goril.la...? I lo del tandem ho tens complicat, és que no aconsegueixo seguir el ritme.
Publica un comentari a l'entrada