Sandwich&friends

He decidit anar a dinar fora, aprofitant el solet i de pas canviava d’aires. Dinar cada dia a l’oficina i no sortir d’aquelles quatre parets durant 9h, em crea un estat de nerviosisme intern, incrementat sobretot per les converses sobre la jefa. He anat al Sandwich&friends a menjar-me un deliciós Francha, baguette de rodó de vedella amb formatge brie, tomàquet i la salsa especial que encara no he esbrinat que porta.
He escollit una petita taula del racó. La temperatura de l’aire condicionat era correcte. No hi havia cap diari. He demanat, a l’hora que escoltava l’Albert com m’explicava el reglament de les candidatures del ICAB. I de sobte el panorama ha canviat. La imatge, que era inevitable mirar, del meu davant em recordava a un tall del APM d’ahir a la nit. Al la meva esquerra, mira que hi havia lloc al restaurant, s’han assegut una parella que amb la seva conversa sobre familiars malalts i d’altres desgràcies, m’han esgarrat el dinar. No podien pensar que per la falta d’espai era inevitable que jo els escoltes? Podrien haver canviat de tema, mira que hi han temes. No podia mirar endavant, ni a l’esquerra, ni a la dreta perquè tenia la columna.

He pagat i no he deixat propina. El cafè me l’he pres a la feina, no ser perquè però reconfortava està entre aquelles 4 parets.