Au!, Ups!, No?, Ho sento!!

Veient l’ últim episodi de House, vaig comprendre el que em passava; una part del meu cervell té vida i voluntat pròpia, i decideix enviar ordres algunes extremitats, sobretot peus i mans, per fer-me la vida una mica més complicada.
Sempre he cregut que no era culpa meva, i tothom em classifica com “patosa”, però ara ja ser que no tinc cap responsabilitat en el actes obscurs que m’envolten.
Per exemple, ahir estava posant la rentadora, no es necessita gaire concentració, fins que el meu cervell va decidir fer-me la punyeta i dir-li a la mà dreta que el sabó anava al forat del suavitzant, i ja la tenim liada, agafa una cullera petita i comença cullerada a cullerada a treure el sabó del cubilete del suavitzant. O quan decideix empentar-me contra els marcs de les portes, o fer que et meu peu descalç es dirigeixi estrepitosament ràpid contra el canto del moble i aquest encerti de ple entre els meus dits, o fa que m’aixequi just en el moment en que la persona que tinc al davant té el colze a un pam de la meva cara, au! això si que va fer mal. O de sobte perquè la meva parella es torni a emprenyar, decideix que tiri el comandament de la tele al terra, i l’altre et diu; Ho has fet a posta!!! I tu li intentes explicar que no tens res a veure i t’excuses. Les copes de cava són el seu punt fort, però últimament està practicant en la tècnica de doblegar-me una cama i fer que perdi l’equilibri, sort que sempre tinc una barana a prop, sospito que la seva intenció és valorar la meva capacitat de caiguda lliure.